L’avaluació neuropsicològica té com a objectiu valorar a través de l’exploració les funcions cognitives i conductuals d’una persona amb la recollida d’informació fent servir tests i proves estandarditzades, obtenint informació quantitativa, així com l’observació i d’altres situacions que permetin recollir informació més qualitativa.

D’aquesta manera, es pot donar resposta a les necessitats que té la persona. Alhora, també ens permet adequar els objectius tant de les sessions d’intervenció com donar eines i recursos per a la seva vida quotidiana tant a la pròpia persona com al seu entorn i context familiar i escolar en el cas dels infants i adolescents.

Pel que fa l’avaluació neuropsicològica, duem a terme una primera entrevista (amb els progenitors/tutors legals si el cas és menor) per tal de recollir el motiu de consulta, dades importants del desenvolupament, tractament duts a terme anteriorment… A partir d’aquí programem unes 4-5 sessions d’exploració i, finalment, es fa una sessió de devolució de resultats on s’explica tota la informació recollida (tant quantitativa com qualitativa), la orientació diagnòstica a la que hem pogut arribar, així com les recomanacions i orientacions a tenir en compte i s’entrega l’informe de resultats on queda recollida alhora tota la informació explicada.

El número de sessions pel que fa a la intervenció depèn de molts factors. Del tipus de necessitat, si hi ha més d’una àrea a treballar, l’etapa evolutiva, la implicació de la persona, de la família… 

En un inici, per tal de potenciar l’establiment del vincle terapèutic i la implicació en la intervenció, es recomana fer una sessió setmanal i, a mesura que anem assolint objectius i es redueix el malestar o dificultat per fer front als reptes que té la persona és possible espaiar més les sessions. Tot i això, caldrà valorar les necessitats en general de cada cas i ajustar la temporalitat.

Es defineixen com una dificultat inesperada, específica i persistent per a l’adquisició d’un aprenentatge tot i haver-hi un procés d’ensenyament-aprenentatge, nivell d’intel·ligència i oportunitats socioculturals adequades.

És important detectar-los de manera primerenca ja que si no s’acostuma a perdre la motivació per l’aprenentatge i, alhora, pot afavorir el fracàs escolar. Degut a això, poden afectar l’autoestima, el benestar de la persona i fer aparèixer d’altres dificultats com són la frustració i angoixa.

Els trastorns d’aprenentatge es divideixen en:

– Amb dificultat de la lectura o dislèxia: dificultat específica en la lectura i les bases neurològiques dels processos de la lectoescriptura, relacionada amb dificultats en la consciència fonològica (identificació dels sons de la parla i la relació amb la seva lletra) que deriva sovint en una baixa fluïdesa lectora, problemes en la comprensió lectora i errors en l’escriptura.
– Amb dificultat en l’expressió escrita o disortografia: dificultat específica en l’escriptura, caracteritzada per la presència d’errors ortogràfics i/o gramaticals i de puntuació importants i/o poca claredat i organització en l’escriptura (dificultats en la construcció sintàctica i planificació).
– Amb dificultat matemàtica o discalcúlia: dificultat específica en el càlcul i el raonament matemàtic, presentant dificultats per entendre el sentit dels números, en la memorització d’operacions aritmètiques, en el càlcul mental i/o en la resolució de problemes.

La neurodivergència fa referència directament a les persones amb patrons i configuracions neurològiques que difereixen de la norma social establerta. En contraposició, la persona neurotípica seria aquella que les seves funcions cerebrals, comportaments i processaments són considerats normals o típics.

La neurodiversitat reconeix que les característiques de personalitat i el comportament són només una part de la diversitat humana.

Per tant, el terme neurodivergent s’aplica per a les condicions com l’autisme (TEA), trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), altes capacitats (AACC), trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL),…  sense implicar aquesta divergència un problema o quelcom negatiu i, per contra, aportant a la pròpia persona i a la societat oportunitats d’enriquir-se.

Els trastorns d’aprenentatge són quelcom intrínsec a la persona, una característica més i, per tant, acompanyen a la mateixa al llarg de la seva vida. Així doncs, solen comportar dificultats sobretot a l’etapa escolar i, tot i que no s’hagin identificat i detectat en edat primerenca, poden estar presents i influir de forma important també en l’edat adulta.

Possiblement, amb el pas dels anys la persona ja ha aconseguit minimitzar l’impacte de les dificultats amb estratègies compensatòries pròpies. Tot i així, l’impacte de certes neurodivergències en l’etapa adulta pot afectar de forma molt important també en la part més emocional de la persona i és recomanable poder fer una avaluació per obtenir respostes i poder entendre com funcionem per optimitzar els propis recursos i, alhora, poder integrar més estratègies per minimitzar l’impacte en el dia a dia.